Com calcular el pressupost d’un viatge dia a dia

La manera habitual de calcular el pressupost d’un viatge per dia és buscar quant costa de mitjana un dia en aquell país, multiplicar-ho pels dies del viatge i sumar-hi els vols. Serveix per decidir si et pots permetre una destinació. Serveix de poc per saber quant et costarà aquest viatge en concret, perquè cap dels teus dies no serà un dia mitjà.

Una despesa mitjana diària descriu el viatge d’una altra persona. El teu pressupost hauria de descriure el teu, dia a dia.

Tres capes, tres maneres de calcular-les

Gairebé tots els pressupostos fallen perquè ho fiquen tot al mateix sac. Abans de posar preu a res, separa el viatge en tres capes, perquè cadascuna s’estima d’una manera diferent:

• Un cop per viatge: l’anada i la tornada, l’assegurança de viatge, l’equipatge facturat i qualsevol tràmit d’entrada.
• Un cop per nit: on dorms, més la taxa turística que es cobra per persona i nit, que en alguns llocs es paga en arribar i no està inclosa en el preu de la reserva.
• Un cop per dia: el que menges, el que visites, com et mous i els diners solts que se’n van entre una cosa i una altra.

Les dues primeres es coneixen gairebé senceres abans de sortir: es reserven i s’apunta la xifra real. La tercera és on fallen els pressupostos, i és justament la part que una mitjana calcula a ull.

Calcula el pressupost per dia a partir del pla

Un dia amb dos museus i un dia entre un mercat i un parc costen quantitats molt diferents, encara que sigui a la mateixa ciutat. Així que, en lloc d’una xifra per a tots els dies, posa preu a cada dia segons el que hi ha a dins. Per a cada dia del pla, apunta una línia per a cadascuna d’aquestes coses:

• Entrades i visites guiades, al preu de l’entrada que compraràs de veritat, no de la més barata del web.
• Cada àpat, al preu del tipus de lloc on menjaràs. Un dinar assegut i un entrepà en un banc són línies diferents.
• El transport urbà: compta primer els trajectes que necessita el dia i només llavors compara bitllets senzills amb un abonament diari.
• Tot el que es ven amb hora d’entrada, i si reservar-ho per internet hi afegeix una comissió.

Escriu cada xifra com una forquilla: la versió barata d’aquell dinar i la que probablement acabaràs fent. Suma el dia i tindràs dos números, un mínim i un màxim realista. El pressupost del viatge és la llista d’aquestes forquilles, dia a dia, no la seva mitjana.

La llista també explica per què un dia surt car. Un dia car sol ser una o dues visites de pagament més molts trajectes, i planificar el dia per barris redueix els trajectes abans que hagis renunciat a res que volguessis veure.

Traveley fa la seva estimació de la mateixa manera: el cost aproximat per persona que mostra en un viatge surt de sumar els preus de les parades del pla, en la moneda local i amb la conversió a la teva quan la pot fer. Deixa fora expressament on dorms, com hi arribes i com et mous, les compres i les sortides nocturnes: són despeses que calcules millor tu.

Tres dies, tres pressupostos diferents

Agafa un viatge de tres dies a una ciutat i mira només la capa diària:

• Dia u, arribada: el trasllat des de l’aeroport, una targeta de transport, un cafè a l’estació i el sopar a prop d’on t’allotges. Gairebé gens de turisme i, tot i així, el trasllat pot ser la despesa més gran de tota la capa diària.
• Dia dos, museus: dues entrades, un dinar assegut entre l’una i l’altra i quatre trajectes d’una punta a l’altra. El dia més car dels tres, i gairebé tot són entrades.
• Dia tres, un mercat i un parc: entrada gratuïta gairebé a tot arreu, dinar a les parades del mercat i tot a peu. Una fracció del dia dos, sense la sensació d’haver-te perdut res.

Una mitjana hauria fallat en tots tres dies. I si el total surt massa alt, la llista t’ensenya quina entrada o quin àpat l’està apujant, perquè retallis això en lloc de treure una mica de tot.

Els dies d’arribada i de sortida costen més del que sembla

El primer i l’últim dia van justos de temps, i per això és temptador pressupostar-los com a mitjos dies. En diners acostumen a ser dies sencers. Menjar en un aeroport o en una estació surt més car que al centre, els trasllats es paguen amb pressa i un vol a la tarda et pot obligar a pagar una consigna per aprofitar l’últim matí.

Planifica’ls com a dies lleugers per a les cames, com s’explica a quantes coses caben en un dia, però pressuposta’ls com a dies complets per a la cartera.

Les petites despeses que ningú no apunta

Cap no és gran per si sola. Juntes són la raó per la qual un pressupost ben fet ja va passat el tercer dia. Dona’ls una línia a cada dia, o repassa la llista un cop abans de marxar:

• Trajectes que no estaven previstos: el taxi quan plou, l’autobús de tornada quan els peus ja no poden més.
• Aigua, cafès i alguna cosa per picar entre parada i parada.
• Propines allà on s’esperen, i el servei que ja ve sumat al compte.
• Lavabos públics, guarda-robes i taquilles de pagament.
• Les comissions del teu banc per pagar amb targeta o treure diners a l’estranger, més el que cobri el mateix caixer.
• Les dades mòbils, si la teva tarifa no cobreix aquell país.
• Entrades petites a esglésies, jardins i miradors on decideixes entrar quan ja ets a la porta.

Pressuposta en moneda local i converteix un sol cop

Posa preu als dies en la moneda amb què pagaràs. És la xifra que surt a les cartes i a les taquilles, així que és la que pots comprovar sobre la marxa. Després converteix el total a la teva moneda un sol cop, apunta el tipus de canvi i la data que has fet servir, i arrodoneix en contra teu, no a favor.

Dos hàbits protegeixen aquesta conversió un cop allà. Quan un datàfon o un caixer t’ofereixi cobrar-te en la teva moneda, digues que no i paga en la local: el canvi d’aquella pantalla el fixa qui gestiona la màquina, no el teu banc, i rarament surt més a compte. I si la moneda es mou molt, torna a mirar el canvi la setmana que marxes en lloc de refiar-te del que hi havia el dia que vas reservar.

Un marge a la mida del que no saps

El consell habitual és sumar-hi un deu o un quinze per cent fix. És millor que res, però tracta igual totes les línies. Una entrada que ja has comprat no necessita marge; un sopar calculat a ull en necessita un d’ampli. Les teves forquilles ja recullen gairebé tota aquesta incertesa, així que el marge només ha de cobrir el que cap forquilla no pot: una connexió perduda, una farmàcia, una nit on no pensaves dormir.

Guarda’l a part del pressupost diari i no te’l gastis el segon dia perquè un restaurant feia bona pinta: no són diners extra, és el que evita que un mal dia espatlli la resta.

Revisa’l cada vespre, no al final

Un pressupost calculat per dia té un avantatge més: el pots comparar amb la realitat mentre encara hi ha temps de reaccionar. Cada vespre, posa el que ha costat el dia al costat del que havies previst. Si el dia dos es va passar, ho saps el dia dos, i el dia tres, més lleuger, ho pot absorbir. Si ho descobreixes l’última nit, ja no queda res per ajustar.

Aquest és tot el mètode: tres capes, cada dia amb la seva forquilla calculada a partir del seu propi pla, les petites despeses apuntades, primer la moneda local, un marge a part i una revisió cada vespre. Una hora abans de sortir et dona un total amb què pots comptar, no un que només esperes.